Radio 4 va néixer del 13 de desembre de 1976. Eren les 7 del matí quan el locutor Joan Albert Argerich i Jané deixava anar amb tota la força expressiva la seva ben modulada veu, que li sortia més del cor que de la gola, aquella primera salutació dirigida als oients: "Bon dia amics. Benvinguts a la sintonia de Ràdio 4, l'emissora que us parla en català...". Era un pas més vers la tan reclamada normalització de l'idioma català, de la cultura del país que de mica en mica demanava participar d'aquella ben guanyada llibertat democràtica. Era un raquític i solitari quilowat, que des del 100.8 de la FM, cridava tothom a seguir una oferta radiofònica produïda i editada per joves professionals compromesos amb uns oients que reclamaven participació i pluralitat. Les pàgines que segueixen estan plenes dels fets i de la gent que s'ha mogut al voltant de Ràdio 4. El lector hi trobarà com una mena de memòries pròpies de l'autor i, també, alienes. Hi ha etones en què pot semblar que el relat segueix el fil del calendari. No és ben així. En definitiva l'autor ha recopilat i redactat el que ha viscut en primera persona, traslladant al paper els records dels companys i companyes, com també opinions diverses que escriptors i intel·lectuals han dedicat a l'emissora. És una història compartida on no hi manquen moments d'incertesa, de dubtes, de por, davant de successives amenaces de tancament o d'altres afers polítics i laborals que malgrat tot, i fins ara, s'han anat superant no sense deixar moltes ferides al llarg d'un quart de segle viscut intensament.