Aquesta publicació recull un conjunt d'intervencions en edificis industrials històrics, construïts a Catalunya durant el període entre final del segle XVIII i mitjan segle XX, destinats inicialment a la producció tèxtil. Aquesta elecció de l'objecte de treball no és casual, sinó que respon al període en què tingué lloc una excepcional expansió d'aquest tipus d'activitat a Catalunya i que, de fet, va assentar les bases del futur industrial del país. Una situació que explica moltes de les característiques i similituds dels edificis considerats. Un mateix ús i uns mitjans similars de construcció són els fets que van generar una tipologia d'edificis fàcilment distingibles i amb uns trets comuns que, avui dia, els fan especialment atractius i arquitectònicament valorats. La seva potent imatge i volumetria, la composició rítmica de les seves façanes, la magnitud i la nitidesa dels seus espais interiors, i la singularitat de les tècniques constructives aplicades justifiquen ara la consideració de valor patrimonial que a molts d'ells se'ls assigna. Ha estat remarcable la seva capacitat per adaptar-se a d'altres usos, en molts casos com a equipaments públics, superant la seva condició d'objectes funcionalment obsolets.