"L'endemà de bodes" (1904) és una obra de la primera època, l'estrictament modernista, que es caracteritza, d'una banda, per la producció d'una sèrie de drames de tesi social -entre d'altres, l'Enemic i El mestre nou, ambdues de 1903- que revelen la influència del teatre d'idees ibsenià d'acord amb la versió d'Ignasi Iglésias; i d'altra banda, per l'interès especial a retratar el món rural, que coneix bé (en procedeix), des d'una òptica "negra" pròxima, proporcions guardades, amb l'obra de Víctor Català, tot i que sense el fatalisme còsmic que governa la visió del món dels seus drames rurals. El propòsit de Pous en aquesta obra, que no fou gaire ben acollida el dia de la seva estrena, és denunciar les mancances del món rural i alhora suggerir-ne una possible via de regeneració.

Després d'un període llarg dedicat al periodisme i a la novel·la, el 1912 Pous i Pagès tornarà al teatre, que havia abandonat. Aquest any marca l'inici d'una segona època dins la seva trajectòria teatral, amb obres de més ambició i incorporant, a la faceta de dramaturg, les d'empresari i director teatrals.
És dins d'aquesta etapa, que Pous comença reprenent la línia de comèdia menestral de les últimes obres del període anterior, on cal situar la segona obra d'aquest volum, "Rei i Senyor", una tragèdia domèstica- segons la denominació genèrica del mateix autor- escrita el 1916 però no estrenada fins el 1918, en què Pous torna a situar l'acció dramàtica al camp i en fa protagonista l'aristocràcia rural i la cisi de legitimitat a què es veu abocada.