Des de finals del segle xix, el territori barceloní de la Marina viu grans transformacions. Després de dècades en què la seva platja és atractiva per a l oci de la burgesia, la utopia de crear un port franc a Barcelona acaba convertint-la en una zona preeminentment industrial.
L organització de l Exposició Internacional de Barcelona del 1929 esperona la construcció al barri d un dels quatre primers conjunts de Cases Barates del Patronat de l Habitatge de l Ajuntament de Barcelona, fundat dos anys abans. Aquest projecte marca el punt de partida en la construcció de noves llars a la Marina, que durant els últims cent anys serà un autèntic laboratori de les polítiques d habitatge a la ciutat.
En la dècada dels anys cinquanta, arriben els grups d habitatges que reallotgen barraquistes i els conjunts per a personal de grans empreses com la SEAT i la Philips. Dècada rere dècada s hi sumen noves promocions públiques i privades obra d arquitectes reconeguts amb voluntat innovadora. L últim gran projecte és la transformació del nou barri de la Marina del Prat Vermell, que duplicarà la població de tot aquest territori.
Darrere d aquests conjunts d habitatges bateguen les mobilitzacions de moltes associacions veïnals, cabdals en la millora urbana i social dels barris. El 1984, la lluita veïnal aconsegueix que s urbanitzi el primer interior d illa recuperat a la ciutat de Barcelona: el parc de Can Sabater. Avui, la Marina disposa d una xarxa d espais verds urbans i és una de les portes d accés al parc equipat de Montjuïc.
Us convidem a descobrir, a través de fotos i plànols, alguns d inèdits, com la gènesi de la producció de l habitatge i els avenços socials fan de la Marina un barri de barris.