La tria de les obres que proposem pertany a tres etapes de Manel de Pedrolo, segons Guillem-Jordi Graells.

La primera, La nostra mort de cada dia, va ser escrita tres anys després de la novel·la Mister Chase, podeu sortir, que té un paral·lelisme evident amb el Huis clos de Sartre —una peça teatral que per la proximitat als postulats existencialistes de L'Etre et le Néant
pot ser considerada al cor mateix d’aquest moviment. Tanmateix, caldria tenir en compte que Pedrolo escriu La nostra mort de cada dia gairebé immediatament després de la singular novel·la humorística Cops de bec a Pasadena i de Introducció a l'ombra, una narració en què novament Sartre és evident.

Tècnica de cambra tanca el segon període de producció escènica de Pedrolo i suposa una diferència considerable amb els textosanteriors. La situació que ens proposa sembla més real, fins i tot té algunes connotacions psicològiques, i ens mostra la brutalitat de l'autoritarisme, el poc sentit de les relacions humanes destructives, els sotmetiment dels uns als altres, i la necessitat imperiosa de la revolta, de qualsevol mena de revolta possible, per dotar la vida de sentit.

L'ús de la matèria ja és del tercer període establert per Graells, i, novament, l’element extern és central en el plantejament dramàtic. Efectivament, «els de fora», imposen les condicions absurdes de treball als dos buròcrates que són en despatxos paral·lels. Viuen
atemorits, els terroritza un paper en blanc, són ens kafkians, víctimes d'una maquinària burocràtica absurda, fan còpies del documents que han de destruir… Pedrolo descriu en més d’una ocasió el seu
teatre com «realista», tot i que matisa de seguida que vol eixamplar artísticament els dominis de la realitat.