Un dels reptes més destacats de l educació és donar a la ciutadania element per a afrontar un món en procés de canvi. Les velles certituds d ahir podrien no ser sempre útils per al món de demà. Com s ha dit sovint, difícilment les institucions educatives museus inclosos- poden ja fornir-nos d uns coneixements immutables que ens seran útils per a tota la vida.
El futur immediat es veu com un paisatge d incertesa. Per tant, l educació reorienta els seus esforços des de la transmissió del coneixement acadèmic cap a l assoliment de competències, que ens capaciten per a orientar-nos, avançar autònomament i aplicar allò après en situacions pràctiques. No es estrany que, en aquest context, la creativitat sigui objecte d un interès renovat.

La creativitat ha estat des de fa dècades un concepte habitual als programes d art i educació, tant als museus com al context escolar. Ara, però, el seu interès transcendeix amb molt el marc de les arts: la creativitat va aparellada
a habilitats cognitives com la flexibilitat de pensament, la fluïdesa d idees, la capacitat de diversificar les respostes possibles davant un problema. La creativitat ens ajuda a repensar com estructurem de manera novedosa la informació
de que disposem. L aportació dels museus d art pot ser de gran valor. L art continua sent el terreny privilegiat de la creativitat. Les estratègies de pensament dels artistes poden ajudar-nos a intuir allò possible i a superar inèrcies i rutines.

Edició municipal