L'estiu del 1932, l'anomenat «Pavelló de Suècia» es va aixecar a Berga com la nova Colònia Permanent de Muntanya provinent de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Un cop acabat l'esdeveniment, el govern nòrdic va decidir cedir la construcció a l'Ajuntament de Barcelona en suport de la seva política en pro dels infants. Una part la van destinar a la colònia amb noms d'indrets emblemàtics del Berguedà i una altra, a una gran sala polivalent on escoltaven molta música i feien teatre. El pavelló de fusta, amb la torre triangular, ocupava un extrem de l'antic Parc del Pla de l'Alemany de Berga. La colònia es complementava amb l'edifici d'obra on hi havia les habitacions i el menjador. La Colònia de Berga, juntament amb altres iniciatives de l'Ajuntament de Barcelona, tenia la finalitat d'atendre la gran quantitat d'infants de Barcelona que vivien en unes condicions de salut deplorables. Però també va tenir un vessant educatiu innovador que va portar a la pràctica unes metodologies renovadores. Les «nenes del parc» com les anomenava la gent de Berga , a part de les activitats més usuals, tenien responsabilitats a la colònia.