Actualment, quan parlem de salvatges, la idea que ens ve més ràpidament al cap és la de pobles primitius, fora de l'àmbit europeu i, per tant, suposadament fora de la civilització. L'origen del concepte de salvatge europeu ens arriba de la cultura grega, en què salvatge era sinònim de figura imaginària, una criatura ambigua, mig humana i mig animal, emparentada amb els déus. Amb aquesta mostra es fa palès com, al llarg de la història, ha anat canviant el concepte de salvatge i la seva iconografia, però no pas la idea que els salvatges són éssers al marge de la civilització.# Actualmente, cuando hablamos de salvajes, la idea más rápida que nos viene a la cabeza es la de pueblos primitivos, fuera del ámbito europeo y, por tanto, supuestamente fuera de la civilización. El origen del concepto de salvaje europeo nos llega de la cultura griega, en que salvaje era sinónimo de figura imaginária, una criatura ambigua, medio humana y medio animal, emparentada con los dioses. Con esta muestra se ve como, a lo largo de la história, ha ido cambiando el concepto de salvaje y su iconografia, pero no la idea de que los salvajes son seres al margen de la civilización.