David Ricardo (1772-1823), després de fer una fortuna en la borsa, es retirà com a propietari rural i es dedicà a la política. Ricardo s'interessà per l'economia política després de llegir "La riquesa de les nacions" d'Adam Smith. Capaç de combinar el gust per la investigació científica amb el seu coneixement pràctic del diner i dels mercats de canvi, publicà des de 1809 diversos opuscles sobre la matèria. James Mill el persuadí d'ampliar un dels seus treballs sobre les famoses "lleis del gra" en forma de tractat. I així el 1817 aparegué la primera edició de la seva obra cabdal, ara traduïda al català. Les teories de Ricardo sobre el valor i la distribució conformaren un sòlid model de creixement econòmic, el qual li ha assegurat un lloc preeminent dins la història del pensament econòmic.