La Diputació de Barcelona, des de la Xarxa de Ciutats i Pobles Cap a la Sostenibilitat i amb el suport del nou instrument legal que ens brinda la Llei de mobilitat, insta els municipis a participar en la cultura de la mobilitat sostenible, que implica dissenyar ciutats, pobles i vil·les amb criteris d'accessibilitat i ecomobilitat, deixant de banda el criteris de planificació urbanística basats en l'escala del cotxe privat. Aquesta cultura de la mobilitat ha de permetre programar polígons industrials amb el corresponent transport públic, ha de permetre aconseguir camins segurs perquè els nostres fills i filles puguin anar a l'escola a peu i amb bicicleta, ens ha d'impedir de programar establiments comercials desconnectats de la trama urbana més compacta i, per tant, connectats amb transport públic, i ens ha de permetre aplicar polítiques de reducció efectiva de la velocitat de trànsit i d'instauració d'accions reals de pacificació del trànsit. El gran aliat és el transport públic en totes les seves manifestacions modals: autobús, tren, tramvia i metro. Amb aquest nou SAM 13, doncs, s'aposta per la gestió de la mobilitat, per la incorporació dels igestors de mobilitat en els departaments de trànsit dels nostres municipis i per la superació de l'estricta gestió de trànsit de vehicles com a model ja caduc. En el nou escenari de la cultura de la mobilitat, en què la prioritat són les persones i els seus desplaçaments quotidians. Cal, per tant, orientar i facilitar els sistemes més sostenibles, econòmics i segurs per poder-los fer. Tot això serà possible amb la redacció dels plans de mobilitat municipals, que hauran de fixar els criteris sostenibles i ecomovibles per fer de les nostres ciutats espais de convivència modal, amb un repartiment més democràtic, més sostenible i més segur.