La Constitució Espanyola de 1978 inicia una virada espectacular en l'articulació de l'Estat: el ja secular esquema centralista haurà d'ésser profundament revisat a la llum de principis clarament descentralitzadors, gairebé "federalitzants".
Aquest opció descentralitzadora es manifesta en dos elements: la institucionalització de les comunitats autònomes, com a expressió de l'autonomia política de les regions i nacionalitats, i l'afirmació del principi de l'autonomia i de la suficiència financera dels ens del govern local, especialment dels municipis.
Els criteris esmentats impliquen l'inici d'un procés de profunda transformació de l'Estat, les fites més importants del qual, fins ara han estat el procés d'aprovació dels Estatuts d'Autonomia i les transferències de les competències a les comunitats autònomes, d'una banda, i de l'altra el procés de reforma de l'Administració local, a partir especialment de l'any 1979, una de les expressions principals del qual és la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, d'abril de 1985.