El desembre de 2022 es va posar en servei la nova estació coberta de Sant Andreu, que forma part de la xarxa del ferrocarril de rodalia de Barcelona i de la gran operació de la construcció de la futura estació intermodal de la Sagrera i la integració urbana de les vies ferroviàries al seu voltant.
La història de l'estació de Sant Andreu comença el juliol de 1854 quan es va inaugurar la línia de Barcelona a Granollers i, amb ella, Sant Andreu de Palomar estrenà la seva estació de referència.
Les primitives instal·lacions van anar creixent fins esdevenir un centre ferroviari imprescindible per a Barcelona. L'estació de Sant Andreu (amb el seu cognom de Comtal ), a banda de disposar d'un feix de nombroses vies que van servir per convertir-la en estació de capçalera de serveis de rodalia i serveis regionals, propicià l'establiment de tallers de manteniment de trens, aquarterament per a formació de personal ferroviari i un taller de fabricació de locomotores, La Maquinista Terrestre i Marítima, que fou capdavanter a Espanya.
Resseguir la història d'aquesta estació convida a investigar les claus de la gènesi de les línies ferroviàries que travessen la ciutat de Barcelona, tant de les de la xarxa convencional com de la línia d'alta velocitat. A través del coneixement dels condicionants que ha tingut la xarxa barcelonina, hom pot trobar matèria primera per comprendre el funcionament de la xarxa actual de línies passants i la planificació de les infraestructures del futur en un context d'humanisme ambiental.