Possiblement cap dels mites creats i recreats per la nostra literatura no ha tingut mai la vitalitat i la persistència del d'Arnau. Una part important dels nostres escriptors l'han treballat i ens n'han deixat llur visió particular, sigui en un o altre gènere. És cert, peroò, que la història d'Arnau ha estat sempre més pròxima -o ha resultat més reeixida- al camp de la narrativa o el poema, que no pas de la literatura dramàtica, tot i que se n'hagin fet força adaptacions per a l'escena. La present adaptació teatral del mite, inspirada per la lectura del suggestiu poema de Josep Maria de Segarra "El Comte Arnau", parteix d'uns principis estètics diferents. Rodolf Sirera ha volgut evitar formes naturalistes, més o menys matisades que no poden reflectir de manera suficientment satisfactòria l'ambient màgic que la llegenda anuncia, ensems que procura accentuar-hi les característiques anticonvencionals.