Frederic Soler i Hubert (1839-1895), conegut com a Serafí Pitarra, és una de les figures clau del teatre català del segle XIX. Dramaturg, poeta i empresari teatral, va contribuir decisivament a la consolidació d'un teatre en llengua catalana vi i popular, connectat amb el públic del seu temps.

Amb un estil marcat per l'humor, la sàtira i la crítica social, les seves primeres obres van retratar amb ironia la societat burgesa i les tensions del moment, tot reivindicant una llengua escènica propera, "el català que ara es parla". A partir d'èxits com L'esquella de la torratza, Soler esdevingué un autor molt popular i va impulsar una nova etapa per al teatre català, contribuint a la seva normalització i expansió.

Considerat durant dècades un dels fundadors del teatre català modern, l'obra de Pitara combina entreteniment i mirada crítica, i reflecteix una etapa de transformació cultural i social. El seu llegat, ric i divers, continua essent una referència indispensable per entendre l'evolució de l'escena catalana contemporània.

La tria de les obres del present volum vol ser representativa de la diversitat i riquesa de la producció dramàtica de Frederic Soler. Des del melodrama d'ambientació rural que es convertí en un gènere troncal en la seva dramatúrgia amb alguns dels èxits més ressonants que obtingué, a una obra com El teatre per dins que, en clau de comèdia de costums ens mostra el món del teatre que ell coneixia tan bé. No hi falta tampoc un dels exemples més reeixits del teatre històric amb tots els elements truculents de la tradició romàntica ni la peça realista de Cafè i puro, que demostra la gran versatilitat de Soler i el seu domini del registre col·loquial de la llengua.