Quan els responsbles d'Aula Barcelona i la Fundació Carles Pi i Sunyer ens varen demanar coordinar un seminari sobre el barri de La Mina, és a dir, sobre el barri i les proostes urbanístiques plantejades des de Barcelona Regional i aprovades pel municipi, i pel Consorci de la Mina per al barri, vàrem pensar que podria ser extraordinàriament útil. Tanmateix, vàrem pensar que calia introduir algunes condicions que permetessin fer-lo més eneiquidor. D'una banda, creiem que no era neessari centrar-lo exclusivament sobre el barri de La Mina, sinó que, independentment del seu valor paradigmàtic com a barri en crisi i de l'interès de la discussió sobre la proposta formulada -calia mantenir l'objectiu del seminari-, podíem afrontar una discussió d'un abast una mica més ampli. En aquest sentit, creiem que seria interessant parlar en general de "barri en dificultats" com a manera de referir-se als "barris en crisi" que formulen els francesos, i que reflecteix la situació de determinades àrees urbanes, on a partir d'unes condicions de pobresa real, atur, etc. es produeix una degradació de les condicions socials que afecta a tots els àmbits de la vida de la comunitat o barri, convivència, formació escolar, estabilitat familiar, presència de la droga i la delinqüència, que es concreta en una ruptura clara de les regles del joc. La principal conseqüència és una situació de marginació i exclusió del conjunt del barri ver la ciutat, que fa que aquest vagi cap avall i una part dels habitants originaris, per poc que puguin, en fugen, augmentant el procés de degradació. D'aquí nasqué el títol Urbanisme i barris en dificultats. El cas de La Mina