Des de mitjans segle XVIII la mineria es va convertir en símbol d'industrialització, prosperitat, treball i modernitat. Fascinava els europeus fins ben entrat el segle xx, no solament els enginyers i científics, també arquitectes, artistes, fotògrafs i cineastes. Altes xemeneies eren símbol de prosperitat i els complexos siderúrgics i miners ho eren de la puixança econòmica d'un país. Els miners van ser durant molts anys l'orgull i els líders de la classe obrera dels països industrials; anaven al capdavant de les reivindicacions, l'exemple de la solidaritat i de la capacitat per a fer front al capital, als governants i al mateix Estat. La mineria fou considerada, fins als anys vuitanta del segle xx, obra de titans, motor d'avenços tècnics espectaculars des del ferrocarril fins a les cintes transportadores, laboratori de resistència de materials i un repte constant a la seguretat. A partir de 1984, tot va canviar, sobretot per al carbó. Primer a la Gran Bretanya i després a tots els territoris miners dels països de la Unió Europea, quan es va decidir que l'explotació de carbó al vell continent no era competitiva en front del que proporcionaven els nous països productors.

Per a biblioteques