La premsa del període estudiat (1787-1814) va ser un dels motors innovadors que palesaren el canvi cap a la concepció moderna de l'estat liberal i de l'individu. La vella premsa de la Il·lustració s'esvaeix empesa pels tràngols de la història, i sorgeix una de nova, de caire modern i eclèctica, que acut als grans successos polítics i socials en defensa d'uns interessos específics. La premsa va ser una eina de propaganda política, però també una via de propagació cultural, d'entreteniment i d'informació diversa que conté les claus per a entendre el període i, alhora, el transforma.

En aquells anys, van aparèixer a Catalunya fins a 57 publicacions periòdiques, amb diversitat de formes i de continguts ideològics, cinc diaris abans del 1808 i la resta al llarg de la Guerra del Francès, 1808-1814.

Alguns periòdics van ser una premsa moderna, per tres eixos fonamentals: la forma innovadora, amb doble columna, mides, tipografia, etc., i l'ús del català. Per la ideologia liberal i pels poemes publicats, alguns d'estètica novella, ja no deutora de la Il·lustració. Per les notícies contrastades en diversos periòdics i pel públic destinatari, bàsicament afrancesats del "Règim Civil" i patriotes constitucionalistes liberals i reformadors.

A la Guerra del Francès, té lloc el naixement de la premsa comarcal, premsa sorgida al territori, a poblacions mitjanes, a partir del 1810 i de la publicació de Cadis de la llibrertat d'impremta: Arenys de Mar, Tortosa, Reus, Vic, Manresa, Cervera, Figueres, etc. van ser poblacions on es va publicar premsa.