L'obra de Pilar Aymerich (Barcelona,1943) ha impregnat com poques la memòria col·lectiva del país. Les seves fotografies, per si soles, ens han ajudat a explicar i recordar les lluites socials entre finals dels anys seixanta i els vuitanta, amb l'epicentre a Barcelona. Aquest llibre no només aporta la mostra més important mai editada de les seves fotografies (algunes d'icòniques, altres d'inèdites) sinó que ens obre la porta, gràcies als textos de la mateixa autora, a les emocions i motivacions que acostumen a quedar amagades darrere la càmera. En definitiva: pura memòria de la ciutat.

«Soc absolutament urbana, m'agraden les ciutats, i en canvi a la platja trobo que hi ha massa sorra i a la muntanya em perdo perquè no hi ha carrers. Tot el que està fet per éssers humans m'interessa. Barcelona ha estat per a mi una ciutat oberta, hi he fotografiat els esdeveniments que hi transcorrien, sobretot a partir dels anys setanta: la força de les mobilitzacions ciutadanes, els seus intel·lectuals, el teatre, etc. He intentat traslladar amb imatges la vida que tenia al meu davant perquè el que sempre m'ha interessat és explicar històries».