En aquests últims vint anys, les condicions socials, polítiques i econòmiques han canviat molt. Després d'una època de bonança -culturalment marcada pel postmodernisme i, en l'àmbit teatral, el postdramatisme- hem accedit a una etapa de precarietats, temors i incerteses.

És en aquest context que Bernd Stegemann publica _Elogi del realisme_. El llibre exposa la polèmica tesi que el teatre postdramàtic, tant en les seves expressions més formals i autoreferencials com en aquelles que cerquen l'autenticitat del real, ha acabat fent el joc al sistema neoliberal que pretenia qüestionar. Cal un «nou realisme» que pugui treballar en la visibilització del món, no en la seva encriptació. El debat que sorgeix arran d'aquesta polèmica ha modificat el pensament i la teoria teatrals a Alemanya molt més enllà del que sembla apuntar el conflicte de partida.