Després de Viena (març de 1938) i abans de Praga (març de 1939), Barcelona va ser la segona gran ciutat europea que va caure va ser «liberada», en el llenguatge del feixisme espanyol en mans d un règim feixista, com era el dels revoltats contra la Segona República Espanyola, encapçalats pel general Francisco Franco, en el marc de l anomenada «guerra civil europea» del segle xx (1914-1945).

El 26 de gener de 1939 la ciutat era ocupada per les tropes franquistes, en una operació militar dissenyada en el marc de la campanya de Catalunya. Però aquesta maniobra bèl·lica anava acompanyada de projectes de caràcter polític, econòmic i policial, que dibuixaven el que seria la gestió d una ciutat ocupada, considerada un focus de resistència enemiga, amb una ciutadania que, en bona part, era hostil al nou règim que arribava.

Aquesta és la crònica de la caiguda i ocupació de Barcelona, a partir de testimonis escrits, documentals i gràfics, i de com, una vegada sotmesa, es va convertir en l escenari de la celebració d altres victòries franquistes: la caiguda de Girona, la de Madrid, la fi de la guerra. Però és, en molt bona part, la crònica documental i gràfica dels vencedors i d aquells ciutadans que van sortir a rebre ls als carrers i les places principals de la ciutat. La ciutat vençuda la de les tropes republicanes i civils en retirada, la dels ciutadans que es van tancar a casa i no van baixar als carrers o sortir als balcons va desaparèixer de l escenari.

El silenci es va estendre sobre els barris, carrers i homes, les dones, els infants, que en van sortir derrotats. A la fi, en aquell hivern de 1939, només els vencedors civils i militars van deixar testimoni gràfic del seu triomf, del seu retorn al poder municipal i de l aclaparadora venjança que van desplegar.