L any 1848 s inaugurà el primer ferrocarril de la península Ibèrica, entre Barcelona i Mataró, que fou seguit per la construcció de noves línies -a Granollers, Martorell, Valls...- i les seves respectives terminals a la capital catalana, independents inicialment les unes de les altres. Progressivament els diversos traçats s anaren integrant, primer a les grans companyies privades -que determinà la construcció d enllaços entre totes elles,-, i a partir de 1941, en la llavors recentment creada Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles. Paral lelament, la xarxa es completava amb línies secundàries, com la línia que partint de la Magòria enllaçava amb la gran línia de via mètrica del Bages, el Berguedà i l Anoia, o el popular «tren de Sarrià» (posteriorment prolongat fins al Vallès), avui ambdues integrades a la xarxa dels Ferrocarrils de Generalitat de Catalunya. La present obra recull aquesta intensa relació de la ciutat de Barcelona i el ferrocarril, fent un repàs històric n ha quedat exclòs expressament els nous traçats d alta velocitat als diferents traçats ferroviaris que han existit a la ciutat així com a les diferents estacions que s hi ha establert, tot aportant documentació i fotografies inèdites fins el moment.